Escolta aquí l’actualització diària:
Benvolgudes companyes,
avui us portem les últimes notícies des de Rojava, el cor de la revolució de les dones.
Els darrers dies a Rojava han estat plens de moviment i canvis. S’estan implementant els primers acords del pacte d’integració entre el govern de transició sirià i l’autoadministració autònoma del nord i l’est de Síria.
Alliberament de 100 presoners
Com a part de l’acord d’integració, 100 combatents empresonades van ser alliberades ahir de les presons del govern de transició sirià. Les persones alliberades van ser acollides per les seves famílies i la comunitat amb alegria i alleujament a Hesekê. Hi va haver moltes abraçades i la gent va ballar pels carrers.
Almenys 1.200 civils van ser assassinats durant l’ofensiva del govern de transició sirià el gener de 2026, la majoria dones i infants. Més de 2.000 persones van ser segrestades i, en més de 500 casos, el seu parador continua sent desconegut fins avui.
La periodista alemanya Eva Maria Michelmann i el seu company kurd Ahmed Polad estan desapareguts des del 18 de gener i no hi ha pistes sobre el seu parador. La família d’Eva Maria Michelmann exigeix una investigació sobre la seva desaparició i que el govern de transició sirià n’assumeixi la responsabilitat. Per mostrar la nostra solidaritat amb les persones desaparegudes i empresoades, Kongra Star ha llançat una petició. Signeu-la per defensar la justícia i la llibertat per als presos i les persones desaparegudes!
Inauguració de la carretera de connexió M4
Avui hi ha hagut un pas important: l’autopista M4 s’ha reobert després d’anys de tancament. Havia estat intransitable des del 2019 a causa de l’ocupació turca. La carretera té una gran importància estratègica, ja que és dels enllaços principals entre la regió de Cizre i Alep. Al llarg del seu recorregut, connecta diverses ciutats centrals, com ara Hesek, Raqqa, Kobane, Manbij i Alep.
Per tant, l’M4 juga un paper crucial tant en el trànsit civil com en el transport de mercaderies i subministraments. La seva reobertura facilita els intercanvis entre les regions del nord i l’est de Síria i altres parts del país i podria contribuir a l’estabilització econòmica i social de la regió.
Afrin
Un altre pas en l’acord d’integració que s’ha completat en els darrers dies és el retorn de les famílies desplaçades d’Afrin a la seva terra natal. Després de vuit anys de desplaçament, el primer comboi va arribar a Afrin i va ser rebut per una gran multitud, que va celebrar la seva arribada als carrers i va donar la benvinguda a les famílies. També hi va haver ball, un reflex de l’esperança d’un nou començament i retorn a les seves antigues vides.Un altre grup de 200 famílies té previst tornar al districte de Rajo i al centre de la ciutat d’Afrin el 12 de març.
El 2018, Afrin va ser atacada i assetjada per l’exèrcit turc i els seus aliats gihadistes. Amb el setge, l’estat turc va intentar aixafar la revolució i la vida democràtica a Rojava. Durant la guerra contra Afrin, la societat civil democràtica de tot el món va donar suport al poble que hi va resistir i va protestar contra l’ocupació, mentre que les potències globals van donar suport activament al feixisme turc, el van acceptar tàcitament o van permetre la invasió.
Els crims de guerra comesos per l’estat turc i els grups jihadistes van exposar el poble a una violència massiva i es van cometre tot tipus de violacions dels drets humans. Això va afectar especialment les dones, que van ser sotmeses a formes sistemàtiques de violació, segrest i altres violències masclistes.
Les lleis de la xaria també es van imposar a la societat ètnicament i religiosament plural d’Afrin. Això no és casualitat. Podem veure que els enemics de la revolució van entendre molt bé que la llibertat d’una societat està lligada a la llibertat de les seves dones.
Turquia va dur a terme deliberadament un canvi demogràfic a Afrin instal·lant les famílies dels combatents jihadistes a les cases de les persones desplaçades d’Afrin. Els milers de persones desplaçades d’Afrin han estat vivint en condicions difícils als llocs on han trobat refugi. Alhora, mentre vivien allà en tendes de campanya, han continuat sent atacades per l’exèrcit turc i han patit repetidament l’embargament a la regió.
Aquesta setmana, set persones kurdes han sigut assassinades per grups jihadistes a la regió d’Afrin. Segons els informes, una família de quatre persones va ser trobada morta al seu apartament a Alep, i tres joves van ser assassinats a trets a Cindirês després de ser torturats.
Què espera a les famílies d’Afrin continua sent incert, però les estructures locals de les Asayish, que estaran formades per membres de les famílies, estan prenent mesures de seguretat. La gent continua resistint i es nega a ser intimidada.
Serê Kaniyê
També s’estan duent a terme preparatius a Serê Kaniyê per al retorn de les persones desplaçades. Grups recolzats per Turquia s’han retirat de les zones al voltant de Serê Kaniyê (Ras al-Ayn) per lliurar el control a les forces de seguretat de les Asayish. El comandant de les Asayish, Siyamend Afrin, va declarar que els residents desplaçats de Serê Kaniyê podran tornar a casa seva.
Abans que les tropes turques es retiressin de Serê Kaniyê, membres dels grups «Ahrar al-Sharqiya» i «Jaysh al-Islam» van saquejar i destruir les cases de les persones desplaçades, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR). Aquest acte demostra una vegada més la mentalitat feixista de l’estat turc, que busca contínuament destruir la dignitat humana.
Mort de la periodista Dilan Karaman
El 27 de novembre de 2025, la Dilan va morir com a conseqüència d’un intent de suïcidi a Amed. Els suïcidis no són només causats per un fracàs o una situació individual, sinó que també ens mostren que els sistemes i estils de vida socials poden portar les persones a situacions desesperades.
La mort de Dilan Karaman mostra un desarrelament creixent de la vida comunitària i de les estructures socials. Al mateix temps, les malalties mentals i l’estrès van en augment a tot el món, un fenomen que s’ha d’entendre amb la seva complexitat estructural i no només individualment.
Aquests fets s’han d’interpretar en el context de la forma de vida capitalista. El fracàs sistèmic resultant està profundament arrelat en les estructures socials i forma el teló de fons en el qual també s’han de considerar les circumstàncies de la mort de la periodista.
Després de la mort de la Dilan Karaman, es va formar una comissió de dones per destacar els antecedents socials, institucionals i de drets humans del cas. La comissió identifica nivells importants de violència als quals les dones estan exposades diàriament.
Abans de la seva mort, la Dilan va ser sotmesa a violència per part de la seva parella, fet que té un impacte massiu en la salut de les dones. La seva feina en el sector dels mitjans digitals significava que treballava sense parar, sense una frontera clara entre la feina i la vida privada. També es va enfrontar a l’exclusió i la devaluació dins de les seves estructures laborals. Va ser exclosa, criticada públicament i carregada amb massa tasques. La comissió ho veu com un patró clar d’assetjament continu.
Factors econòmics, deute, augment del cost de la vida i inseguretat financera van impedir que la Dilan es defensés davant les demandes laborals excessives o abordés obertament la pressió institucional.
La mort de Dilan Karaman no es pot veure de manera aïllada i està vinculada a les estructures de treball institucionals, les formes polítiques d’organització i les dinàmiques socials. No hem d’acceptar simplement aquestes circumstàncies que ens emmalalteixen. Volem una vida de llibertat, sense por i sense opressió.
Per tant, la Comissió demana canvis fonamentals, incloent-hi una divisió clara de tasques en les estructures polítiques, responsabilitats transparents i mecanismes de control independents contra l’assetjament i la violència psicosocial.
Però nosaltres, com a societat, també hem de qüestionar els nostres comportaments liberals i estils de vida aïllats i desenvolupar pràctiques col·lectives amb les quals puguem defensar-nos dels atacs del sistema. «Quan una dona diu: «Em sento molt malament», no és una conversa, és una alarma», afirma l’informe. «Quan una dona diu: «No estic segura aquí», no és un sentiment, és una emergència».
Crida al Newroz
El 21 de març celebrem el Newroz amb roba tradicional de colors, encenem torxes i ballem en senyal de resistència. L’anticipació i l’emoció s’estenen per les zones kurdes. Aquests dies la roba s’està traient dels armaris, es prova i s’intercanvia. Algunes dones també estan concertant cites amb modistes per fer-se roba nova. Cada cop més dones es vesteixen amb la seva roba i joies tradicionals i els mostren orgulloses. El Newroz és la festa de la primavera, la floració i els nous inicis. El festival representa la resistència contra l’opressió, així com la història, la tradició i el desig col·lectiu de llibertat.
I amb aquestes paraules tanquem l’actualització i us enviem salutacions revolucionàries des de Rojava.
11.3.2026
