Escolta aquí el missatge:
Benvolgudes companyes,
us compartim les darreres notícies de Rojava, el cor de la revolució de les dones.
Protestes per l’alliberament de les persones preses
La setmana passada, s’ha sentit i vist que la societat està inquieta i que les protestes per l’alliberament de les preses són cada vegada més fortes. Amb els atacs del govern de transició sirià contra la població del nord i l’est de Síria a principis d’any, diversos milers de civils i membres de les Forces Democràtiques Sirianes (SDF) van ser torturats i fets presoners pel govern de transició.
Veiem especialment el dolor de les mares que viuen en la incertesa des de mitjans de gener, sense saber si els seus fills encara són vius, si han estat capturats i si estan bé. A Rojava hi ha visibles cartells amb els lemes: «No callarem fins que l’últim presoner sigui lliure» i «Darrere de cada persona presa hi ha el cor trencat d’una mare».
La multitud exigeix l’alliberament immediat de les preses i la devolució dels cossos dels que han caigut màrtirs. Les autoritats responsables, inclòs el govern de transició sirià, el lideratge de les Forces Democràtiques Sirianes i les forces de seguretat interna, han d’assumir la responsabilitat i dur a terme les investigacions pertinents. També s’està demanant a les organitzacions internacionals i a les organitzacions de drets humans que intervinguin i facin pressió per contrarestar aquestes violacions dels drets humans.
Ja al març, Kongra Star, l’organització de dones del nord i l’est de Síria, va llançar una campanya per l’alliberament dels presos. Es van recollir 349 signatures de figures civils i institucions, que van declarar que la qüestió dels desapareguts és una qüestió de dignitat humana que no permet concessions ni demores.
Situació a l’Iran
Després de l’última ofensiva dels EUA i Israel contra l’Iran i l’escalada de la guerra entre aquests estats, els Estats Units i l’Iran han acordat un alto el foc de dues setmanes. Abans d’això, el president dels Estats Units, Donald Trump, havia anunciat una ofensiva terrestre i la destrucció deliberada d’infraestructures. Novament és visible com les guerres sempre porten patiment a la població civil.
Tanmateix, volem centrar l’actualització en un altre aspecte menys visible de la situació a l’Iran. A l’ombra d’aquesta guerra, la república islàmica continua la destrucció de la seva pròpia població, atacant especialment les figures de l’oposició que defensen els drets humans i fonamentals. També s’imposen penes de presó que per a moltes persones comporten tortura, fam i condicions de vida extremament dures.
L’Iran es troba regularment entre els països amb el nombre més alt d’execucions a tot el món. Centenars de persones són executades cada any, moltes d’elles després de judicis que no compleixen cap estàndard internacional de justícia. Les execucions de manifestants que van ser arrestades durant la revolta del 2022, sota l’eslògan ‘Jin, Jiyan, Azadi’ van commocionar el món.
La història també mostra un patró que és que sempre que l’estat iranià intensifica els seus conflictes militars, el nombre d’execucions dins del país augmenta dràsticament. Amb el pretext de la «seguretat nacional», «espionatge» i «enemistat contra Déu», milers de persones són arrestades i centenars són executades.
Dimecres, la Comunitat de Dones Lliures del Kurdistan Oriental (KJAR) va anunciar en un comunicat de premsa la campanya «No a la pena de mort, sí a una vida lliure». Es demana al públic internacional que alci la veu i aturi els assassinats a l’Iran.
El Consell de Seguretat de l’ONU, el Consell de Drets Humans de l’ONU, així com organitzacions com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Reporters Sense Fronteres han de supervisar les execucions i les condicions de guerra, avaluar-les des d’una perspectiva de drets humans i prendre mesures. La Cort Penal Internacional i els Relators Especials de l’ONU també han d’investigar aquests crims de guerra i classificar-los com a crims contra la humanitat. Els mitjans de comunicació han de complir la seva responsabilitat d’informar.
Dret a l’esperança
Ens trobem en un moment en què la propagació dels conflictes militars és cada cop més difícil de comprendre, quan totes les potències imperials se centren en el rearmament, la reintroducció del servei militar obligatori i la creació de narratives d’escenaris de guerra i la necessitat de defensa; i no en promoure la pau, la democràcia, els drets humans i una societat sana.
Per tant, en aquest context el compromís d’Abdullah Öcalan amb la pau i la democràcia és encara més significatiu. Aquest compromís, que es reflecteix en els processos de pau que ha liderat a Turquia i a nivell mundial, és una necessitat per construir justícia. Un pas decisiu en aquest sentit és la llibertat física d’Abdullah Öcalan. Les veus d’arreu del món s’estan fent més fortes i demanen, com la Iniciativa del Migdia, la fi de l’aïllament d’Abdullah Öcalan a la presó d’İmralı.
Sawsan Shoman, la portaveu de la iniciativa, critica que el seu estat de salut no sigui clar i ho considera una violació dels estàndards internacionals de drets humans.
La iniciativa emfatitza la importància de la defensa pública i les mesures legals, en particular per enfortir el «dret a l’esperança». El dret a l’esperança és un principi reconegut pel dret internacional, derivat de l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH). Aquest, estableix que fins i tot les persones condemnades a cadena perpètua han de tenir una possibilitat real d’alliberament. Aquest dret ha estat confirmat en diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Alhora, la iniciativa també demana una major pressió i transparència internacionals i es critica la política de Turquia sobre la qüestió kurda. L’objectiu és posicionar el cas amb més força com una qüestió global de drets humans.
Implementació del Decret núm. 13
Dilluns 6 d’abril es va iniciar l’aplicació del Decret núm. 13 a diverses ciutats de Rojava. El Decret legislatiu núm. 13, emès per Al-Sharaa el 16 de gener de 2026, inclou el reconeixement de la ciutadania siriana per a tots els ciutadans d’origen kurd, incloses les persones apàtrides, a qui se’ls concedirà la ciutadania siriana. El decret també inclou el reconeixement oficial de la cultura i la llengua kurdes com a part d’una societat siriana diversa i unificada.
A les ciutats de Qamishlo, Çil Agha, Derik i Hasakah, s’han obert centres per rebre i processar aquestes sol·licituds. Aquesta fase durarà un mes i les sol·licituds individuals i familiars es poden presentar acompanyades de documents d’identificació, com ara documents d’identitat, així com factures de lloguer o electricitat. Les persones que viuen a l’estranger no estan cobertes per aquest acord.
El registre de moltes ciutadanes encara es basa en un cens extraordinari del 5 d’octubre de 1962, en què a moltes persones kurdes se’ls va denegar la ciutadania siriana. El nombre de persones apàtrides supera els 500.000.
Abdel Rahman Farho, membre del comitè responsable del registre, ha declarat: «Avui hem començat a registrar les persones apàtrides que actualment són tractades com a estrangeres. Aquest és un problema greu que la comunitat ha patit durant molts anys. Aquest pas es considera el primer pas per resoldre aquest problema. Des del primer dia, hem vist una forta participació dels ciutadans, cosa que és un signe positiu de l’abast del patiment entre la població, especialment a la governació de Hasakah».
Kobane
A Kobane, la força i la determinació de la societat i la seva organització són evidents. Després que el govern de transició sirià nomenés un alcalde de Çelebiyê a Kobane, la població ha estat sortint als carrers per protestar i per denunciar aquesta decisió paternalista. Alhora, exigeixen unes eleccions independents per ocupar el càrrec.
Com a resultat de la resistència de la població i les posteriors negociacions entre les forces democràtiques i Damasc, finalment Elmaz Romê va ser nomenada alcaldessa de Kobane aquest dilluns. Anteriorment havia estat copresidenta del Comitè d’Ecologia de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria i es considera una representant política experimentada de les estructures d’autoadministració. També havia estat activa a l’organització paraigüa del moviment de dones kurdes Kongra Star.
El fet que una dona hagi estat nomenada alcaldessa és molt significatiu, ja que és la primera dona nomenada alcaldessa des de l’acord d’integració. Per això, es considera que aquest pot ser un primer pas per garantir que les perspectives de les dones s’incloguin en la presa de decisions polítiques i socials.
Activista Sahbaa Farij
L’activista Sahbaa Farij, directora executiva de l’organització «Pel Feminisme» a Raqqa, emfatitza punts clau que s’han d’incloure a la nova constitució siriana. Els drets de les dones han d’estar explícitament i clarament ancorats a la nova constitució, juntament amb una representació justa i una participació efectiva en totes les institucions estatals. Alhora, destaca explícitament la necessitat d’una participació igualitària en la presa de decisions polítiques i en els càrrecs governamentals.
Calen disposicions constitucionals clares. Farij afirma que «la constitució ha de protegir els drets humans en general i incloure clàusules clares que garanteixin els drets de les dones de tots els grups, així com una representació genuïna i la no exclusió o marginació de cap grup de la societat siriana».
Un altre punt important és un poder judicial independent i lliure de corrupció per garantir l’aplicació de la constitució i les seves disposicions, i així garantir una representació justa de les dones de tots els orígens i religions. Farij ha emfatitzat que abordar el passat és la forma més important de responsabilitat. Això requereix reparacions per a les comunitats afectades, garanties de no repetició i compensació moral.
Protestes a Raqqa
Els treballadors d’una fàbrica de Raqqa han organitzat una asseguda davant de l’edifici de la governació per protestar pels salaris impagats des de finals de desembre de 2025. Exigeixen un pagament immediat, així com contractes laborals permanents, després que, segons sembla, la fàbrica serà transferida a un inversor.
També hi ha protestes diàries dels treballadors de sanejament de Raqqa, que tampoc han cobrat des de principis d’any.
Amb això acabem aquesta actualització i us enviem salutacions revolucionàries des de Rojava.
8.4.2026
