Podeu escoltar l’actualització aquí:
Benvolgudes companyes,
us comuniquem les darreres novetats de Rojava, el cor de la revolució de les dones.
Çarşema Serê Salê
L’Administració Autònoma ha anunciat la suspensió de l’horari laboral oficial a totes les seves institucions i departaments el dimecres 15 d’abril de 2026, amb motiu de la festivitat «Dimecres Vermell» (l’Any Nou Yazidita). La festivitat religiosa de Cap d’Any dels yazidites, Çarşema Serê Salê («primer dimecres d’abril»), se celebra el primer dimecres d’abril segons el calendari julià (entre el 14 i el 21 d’abril segons el calendari gregorià). El dimecres es considera un dia sagrat de descans i commemora la finalització de la creació, per això la festivitat també s’anomena «Dimecres Vermell».
La festivitat està dedicada a l’àngel Tausi Melek, que es troba al centre de la fe yazidita i és considerat el representant de Déu a la Terra. Es creu que torna a la Terra un cop l’any per portar benediccions i felicitat. Així doncs, el festival simbolitza tant el començament de l’any com la renovació de la vida.
Entre els costums més importants hi ha tenyir ous el dia abans, simbolitzant la perla primordial i l’origen de la vida, així com decorar les entrades de les cases amb flors i closques d’ou de colors com a signe de bona fortuna. A més, es porten polseres de primavera vermelles i blanques, que es diu que porten sort quan cauen soles.
Al lloc sagrat de Lalish, s’encenen moltes llums, i les dones tenen un paper important com a guardianes del foc. El festival se celebra dins de les famílies i comunitats. També es visiten els cementiris per commemorar els difunts. Amb el desig «Sala we ya nû pîroz be!» comença un nou any beneït, celebrat amb música i alegria.
Zeynep Cansız
En els darrers dies, molta gent al Kurdistan ha estat honorant la vida de Zeynep Cansız, la mare de Sakine Cansız, una de les cofundadores del PKK. Després de la seva mort, moltes organitzacions han destacat la seva importància per al moviment kurd i la lluita de les dones.
El paper de les mares en la resistència kurda representa un gran compromís, dedicació de la vida i dolor per aquells que han caigut en la lluita per la llibertat. Les organitzacions alevites FEDA i DAKB van commemorar Zeynep Cansız, afirmant: «No només va criar una nena, sinó que va donar forma a un valor que ha ajudat a crear la lluita per la llibertat de tot un poble».
Sistema educatiu al nord i est de Síria
El llenguatge crea l’ésser: allò que pensem, expressem i descrivim a través del llenguatge. Les idees es transmeten tant a través del llenguatge parlat com del llenguatge escrit. Tot el que sentim i llegim configura el nostre pensament.
Són les històries de les nostres àvies, de les nostres veïnes, de la botiguera del mercat, però també les de la política i els mitjans de comunicació. Aquestes tenen una gran rellevància per a la nostra consciència i el desenvolupament de la nostra pròpia identitat, els nostres pensaments i les nostres accions.
Avui hem conegut Hassana Hussein, portaveu d’afers legals del sindicat de professors a la regió de Cizîrê. Ha parlat dels reptes als quals s’enfronta el sistema educatiu al nord i est de Síria des que van començar les negociacions sobre un acord d’integració.
Una qüestió clau és la preservació de la llengua kurda. Després de la caiguda del règim d’Assad, les escoles van continuar desenvolupant-se i es van introduir el kurd, l’arameu i l’àrab com a llengües d’instrucció. El govern de transició ara vol imposar l’àrab com a única llengua d’instrucció. Això no significa diversitat, sinó assimilació i repressió.
Ha explicat que a les escoles de Damasc, les dones ara només poden ensenyar a les nenes i els homes només als nens. Això marca una implementació inicial de la segregació de gènere, reforçant les estructures violentes i patriarcals.
També ha posat èmfasi en la importància de la literatura i ha informat que, en els darrers anys, els estudiants han construït les seves pròpies biblioteques. D’aquesta manera, poden desenvolupar habilitats de lectura i aprendre sobre la seva terra, cultura, religió i identitat a través d’històries. Els llibres són accessibles a tothom i es poden demanar en préstec. Aquestes biblioteques també es tancarien segons els plans del govern de transició.
Biblioteca a Şengal
S’ha obert una nova biblioteca al poble de Dohula, a prop de Şengal. La iniciativa va ser llançada per l’associació de joves yazidites. La biblioteca s’anomena «Şehîd Pîr Şeko» i es va establir al centre de l’organització.
Acull literatura, escrits polítics i nombrosos llibres sobre la història, la cultura i la religió del poble yazidita en àrab i kurd, que serveixen com a forma de memòria col·lectiva. A les seves prestatgeries s’inclouen obres d’Abdullah Öcalan, així com llibres de Zekî Şengalî i Sakine Cansız.
Que els joves creïn els seus propis espais per a l’educació és un pas important per al desenvolupament social i les perspectives de futur, especialment en una societat que ha experimentat genocidi, desplaçament i destrucció.
Commemoració de l’Operació Anfal
Des del 2004, el 14 d’abril, ha estat un dia en memòria de les víctimes de l’Operació Anfal. Molts supervivents continuen exigint veritat, justícia i reparació fins avui.
L’Operació Anfal (1986–1989) va ser un genocidi organitzat pel règim Baaz iraquià de Saddam Hussein contra la població kurda i altres minories. En diverses fases, van morir al voltant de 182.000 persones, milions van ser desplaçades o deportades a camps. Milers de pobles i infraestructures van ser destruïts, i es van utilitzar repetidament armes químiques, incloent l’atac amb gas a Halabja el 1988.
La violència va seguir un patró sistemàtic: atacs aeris, seguits d’ofensives terrestres, assassinats selectius d’homes i la deportació de dones, infants i ancians a camps, on molts van morir de fam, malalties i abusos. L’operació va ser dirigida per Ali Hasan al-Majid («Ali Químic»).
Les persones supervivents van ser retingudes en camps de reassentament fins al 1991. Les anomenades «dones d’Anfal» van ser particularment afectades, perdent les seves famílies i vivint en condicions socials extremadament difícils.
Alliberament de la combatent Henan
La combatent de les YPJ Henan finalment ha estat alliberada després de tres mesos presa a la presó d’Al-Aqtan a Raqqa.
Anteriorment havia estat destinada a la presó d’Al-Aqtan, que havia estat custodiada pel QSD i les YPJ fins que va ser presa i durament atacada pel govern de transició. La presó és considera una de les instal·lacions més segures per a membres d’alt rang de l’ISIS al nord i est de Síria. A causa dels atacs a principis d’aquest any, més de 2.000 membres de l’ISIS van poder escapar.
Després de la presa de control per part de HTS, també hi van ser detingudes combatents de les SDF.
La Henan ha denunciat haver patit tortures greus. A més de la pressió psicològica, també ha estat sotmesa a violència física en alguns moments. Ha dit que la seva força per resistir provenia de la unitat de les dones: «Pensava en les dones amb qui vaig lluitar. La seva força m’ha fet seguir endavant».
Després del seu alliberament, torna amb la seva família i a la societat. Per tal de construir una Síria democràtica i una vida digna per a tothom, ella sap què cal fer i diu amb determinació: «Sóc una dona kurda i una lluitadora. Vull la llibertat del meu poble».
Feminicidis
Quan es tracta d’investigar feminicidis —l’assassinat de dones per motius de gènere i arrelat en la violència estructural—, l’estat sol assumir poca o cap responsabilitat. Aquests assassinats sovint es minimitzen o es declaren suïcidis.
Aquest també és el cas del feminicidi de Rojin Kabaiş. Segons l’organització de drets humans IHD a Istanbul, partidaris i advocats han acusat les autoritats de no buscar de manera consistent proves clau. Al mateix temps, han denunciat amenaces contra la família.
El representant legal de la iniciativa «Justícia per a Rojin Kabaiş” ha declarat: «Aclarir aquest cas també significa treure a la llum altres casos no resolts de violència contra les dones».
Els partidaris han anunciat que continuarien seguint el cas i mantenint la pressió per a una investigació completa. És crucial que la resistència continuï i que es mantinguin les demandes d’una responsabilitat legal adequada.
Moltes dones a Europa s’estan organitzant contra el feminicidi dins de l’organització paraigua Stop Femicide, fent un pas important en la lluita contra els assassinats per motius de gènere.
Amb això, enviem salutacions revolucionàries des de Rojava.
15.4.2026
