Coneixem a la Hannan Hussein, portaveu del sindicat de professors en l’àmbit de la jurisprudència a la regió de Cizîrê, que ens explica la història i la lluita que envolta el sistema educatiu a Rojava.
Seiem a l’edifici fresc del comitè d’educació a Qamishlo, prenent te juntes i l‘escoltem atentament mentre explica el desenvolupament del sistema escolar i com està sent atacat actualment pel govern de transició sirià.
Després que la Primavera Àrab arribés al nord i l’est de Síria el 2011 i els grups de l’oposició comencessin a organitzar-se obertament, va començar un procés de transformació social. Des de llavors, els enfocaments educatius democràtics, que abans eren com brots latents, han florit completament i s’ha establert una nova escola i un nou sistema educatiu.
El professorat es va unir i, basant-se en valors pluralistes i democràtics, van desenvolupar nous materials didàctics en diverses llengües. Igualment important va ser l’avenç de la formació del professorat, els currículums, així com els canvis de mètodes i en la didàctica. Aquest procés no s‘ha completat, sinó que continua fins avui dia. La creació de xarxes internacionals i l’intercanvi amb educadores de tot el món han suposat un enriquiment important. D’aquesta manera, el sistema educatiu ha crescut i ara consta de diversos comitès i consells assignats als respectius cantons.
La Hannan Hussein és la portaveu del comitè de dones, on representa les perspectives de les dones. Aquest comitè simbolitza la força i el paper central de les dones com a pioneres del canvi social. A través de la seva cura i coneixement, les dones fan una contribució significativa a la criança de les criatures, transmetent el valuós patrimoni de coneixements, històries i habilitats. L’educació aquí abasta la totalitat de la vida humana i la natura.
Tanmateix, aquest paper central de les dones està cada cop més sota pressió. L’acord d’integració conclòs al gener té com a objectiu debilitar els valors democràtics de la societat, així com els drets de les dones, i enfortir una orientació islamista i patriarcal del govern de transició sirià.
Atès que les dones representen una força central a la societat, la seva participació en tasques administratives, organitzatives i polítiques s’està restringint deliberadament. L’exclusió de les perspectives de les dones en l’educació, tal com ha previst el nou govern de transició, voldria dir debilitar, o fins i tot desmantellar, l’educació democràtica.
La Hannan explica que, en general, l’organització en comitès es vol abolir i substituir per una estructura uniforme i unidimensional. Fins ara, tots els comitès han estat representats per un colideratge format per una dona i un home. Aquest assoliment de participació igualitària també es perdria amb l’abolició dels comitès.
També ens explicaque construir aquest sistema sota atacs continus i enmig d’infraestructures destruïdes no ha estat un procés fàcil, ja que s‘ha caracteritzatper un accés limitat a l’electricitat i l’aigua, així com per la manca d’edificis. Els efectes d’això han estat especialment visibles en els darrers mesos, després dels forts atacs del govern de transició sirià i l’estat turc a les regions de Rojava. Fins al dia d’avui, en moltes escoles no s‘imparteixen les classes de manera habitual, ja que els edificis encara són utilitzats per persones desplaçades per la guerra a principis d’any. Com a resultat, els infants creixen en condicions altament estressants i traumàtiques.
Quan parlem d’educació, especialment l’escolarització en l‘etapa infantil, parlem de la possibilitat d’un desenvolupament lliure, el dret a aprendre, la creativitat i la inspiració, el dret a desenvolupar el propi potencial, el dret a la pròpia llengua i la perspectiva d’un futur independent.
Sota el règim d’Assad, estava prohibit utilitzar el kurd i l‘assiri com a llengües d‘aprenentatge a les escoles. Els infants que parlaven assiri o kurd a casa havien d’aprendre àrab. La llengua pròpia juga un paper central en la comprensió de la cultura i en el desenvolupament de la identitat, ja que la llengua crea identitat i serveix a la memòria col·lectiva.
Des de la revolució i l’establiment de l‘Administració Autònoma Democràtica a Rojava, els infants han pogut aprendre en la seva pròpia llengua i, per tant, entendre millor la seva cultura i història. El sistema educatiu trilingüe garanteix als grups de població el dret a la instrucció en la seva llengua materna i els cursos d’idiomes addicionals contraresten activament la pèrdua de llengües.
No obstant això, l’arrelament cultural i el dret a la pròpia identitat no s’alineen amb l’orientació política del govern de transició sirià, motiu pel qual, en el marc d’un acord d’integració, busca introduir l’àrab com a única llengua d‘escolarització. I això vol dir: assimilació i repressió en lloc de diversitat.
La Hannan diu que la proposta del govern de transició de permetre només dues hores d‘aprenentatge de kurd a la setmana li recorda molt les regulacions del règim d’Assad, perquè són mecanismes similars que porten a la supressió de la identitat kurda.
També explica que a les escoles de Damasc, ara les dones només poden ensenyar a les nenes i els homes només als nens. Això marca una implementació inicial de la segregació de gènere i aferma encara més les estructures patriarcals.
A més, parla de la importància de la literatura, assenyalant que en els darrers anys les estudiants de l‘AADNES han construït les seves pròpies biblioteques. Això els permet llegir i aprendre històries sobre el seu país, cultura, religió i identitat. Els llibres són accessibles per a tothom i es poden demanar en préstec. Aquestes biblioteques també es tancarien com a part de les mesures introduïdes pel govern de transició.
Finalment, esmenta que la majoria de les escoles de Rojava porten el nom en honor de les persones»şehîds», aquelles que van donar la seva vida en la lluita per una vida lliure i democràtica i que representen simbòlicament la missió de fer avançarla idea d’una vida en pau. Aquest símbol tan important també està sent atacat pel govern de transició sirià, que està canviant el nom de les escoles i, per tant, esborrant la cultura del record.
Mirant enrere, la Hannan veu els fruits de molts anys d‘una lluita molt dura i està convençuda que la població defensarà i desenvoluparà encara més aquests èxits. Perquè defensar el sistema educatiu vol dir preservar la diversitat de la població, dels infants i de la seva cultura, religió, llengua i identitat.
