El sistema de justicia és un sistema de justícia social que es basa en els principis morals i polítics de la societat. Pretén construir una societat que adopti l’enfocament i la visió democràtics i ecologistes, la llibertat de la dona com a base i que consideri la vida com a fonamental. La societat és el seu punt de partida; protegeix els drets de l’individu dins de la vida social segons els fonaments del Contracte Social i pren com a base els principis universals de justícia i drets humans. Resol els problemes relacionats amb la justícia a través de les seves pròpies institucions, en els quals la justícia s’aconsegueix mitjançant la participació del poble i l’organització d’unitats locals constituïdes democràticament.
Article 114 del Contracte Social de l’AADNES (2023)
La construcció del sistema basat en el confederalisme democràtic a Rojava i el Nord i l’Est de Síria va comportar molts canvis en tots els aspectes de la vida col·lectiva i social, però potser un dels que ha generat més interès ha estat el sistema de justícia, al ser les lleis i el sistema judicial un dels pilars clars en que se sustenta l’Estat. En canvi, el sistema de justícia de Rojava aposta per solucionar els problemes i conflictes que apareixen dins de la comunitat des de la pròpia comunitat, sempre que sigui possible i traslladant-ho a altres estaments en cas que no ho sigui.
Per aquest motiu, un dels primers comitès que es van crear a totes les comunes van ser els comitès de reconciliació, que tenen per objectiu interlocutar i mediar entre les persones afectades per tal d’arribar a una solució que sigui convenient per les diferents parts. Les persones que formen part d’aquests comitès són persones dels propis barris, que coneixen i entenen el context, les històries i les situacions de les persones amb qui conviuen i poden trobar solucions més adequades que les que estableix una llei. En cas que el problema no se solucioni, el cas es pot traslladar als jutjats socials on se segueix intentant arribar a una solució acordada i si no, s’acaba decidint com s’ha de resoldre la situació.
Igual que en tota la resta d’estructures de Rojava, el sistema de justícia també compta amb un sistema de justícia autònom, a la base del qual hi ha les Mala Jin (les cases de les dones), on hi ha dones que intervenen per resoldre les situacions en què hi ha dones afectades i garantir que els seus drets es compleixin. Alhora, amb la iniciativa del moviment de dones, el 2014 es van aprovar a la regió les Lleis de les Dones (posteriorment incorporades a les Lleis de la Família), que establien els drets de les dones de la regió i buscaven acabar amb pràctiques com ara el casament de menors de 18 anys, la poligàmia o la violència contra les dones i els feminicidis, que es donaven de manera més que anecdòtica a la regió i a tot Síria.
Tot i que a l’inici no va ser fàcil, actualment la majoria de problemes se solucionen en les pròpies estructures de la societat i només és una petita part els que es traslladen als jutjats.
Justícia en el procés d’integració actual
Tanmateix, en el procés d’integració actual amb l’Estat de Síria, la justícia és un dels terrenys de negociació en els quals s’estan trobant obstacles per a arribar un acord. El diàleg entre el Ministeri de Justícia i les representants del Consell de Justícia va començar durant el mes d’abril amb la visita d’una delegació del Ministeri de Justícia del govern transicional al jutjat de Qamishlo. La informació va revelar que la delegació del Govern Interí va tractar d’imposar les seves condicions reincorporant als jutges baathistas, afiliats a l’antic règim i nomenant-los per al jutjat. També van exigir que els jutges i el personal actuals cessessin les seves funcions i tornessin a casa, amb l’enteniment que més tard sol·licitarien la reelecció dins de la nova estructura. A més, van exigir el lliurament de tots els arxius i casos relacionats amb els residents per a la seva pròpia disposició, una demanda que contradiu l’acord del 29 de gener. Però els treballadors i representants del sistema de justícia de la AADNES no van acceptar les demandes. Els jutges i la resta del personal del cos de justícia insisteixen en el seu dret a administrar les institucions judicials dins de la regió, mentre que es podria arribar a un mecanisme per a garantir la gestió conjunta dels expedients i els jutjats.
La situació del sistema de justícia de dones i les Mala Jin encara està per definir. Un dels principals obstacles és que el govern interí no vol reconèixer el rol de les dones en el sistema de justícia com a jutgesses o advocades. De moment les companyes continuen treballant igual que abans, encara que amb la sospita que hauran de lluitar durament per mantenir les seves institucions i normes. El cas més preocupant és el de les Lleis de les Dones, ja que existeixen contradiccions entre l’ordenament jurídic del govern interí i els drets de les dones, en matèries com el matrimoni amb menors o la poligàmia. Les companyes que treballen en el sistema de justícia autònom i les Mala Jin, aposten per defensar un ordenament jurídic que garanteixin els drets i llibertats que les dones han aconseguit en aquesta última dècada de revolució en Rojava.
